En temps de crisi, qui són els més adequats per a aportar notícies, les Fonts de premsa internacionals o els mateixos locals? Quan va ocórrer el terratrèmol a Haití, ens va arribar cobertura del desastre pels mitjans de comunicacions més coneguts, com BBC i New York Times, els quals van aportar notícies com si el catàstrofe fora un espectacle morbós per a “quedar bé enfront de les càmeres.” On van estar les ONG durant aquest temps? Les ONG a Haití, les quals coneixien el terreny i els seus habitants, haguessin estat les mes aptes per a reportar les notícies, no obstant això les ONG no van aparèixer com Fonts d'informació durant l'últim terratrèmol a Amèrica. No obstant això, les notícies que si van ser publicades van ser dirigides al món per a intentar crear una imatge de solidaritat; en canvi, a Haití la gent es quedava a les fosques sense actualització de les últimes notícies del que va ocórrer en el seu propi país. Hi ha més comunicació per a la gent que no està en el país en crisi, per mitjà de reportatges, que per a la gent que viu al país.

     “Si estem a Haití des de fa x..." per què no s'utilitzen les webs per a donar informació útil a les persones damnificades? O a haitians/es residents fora del seu país? Ells/es també haurien de ser el nostre públic. O millor encara, propiciar espais de diàleg entre usuaris/es - persones en igualtat de condicions.”




S'ha de pensar en l'adaptació del tipus de comunicació que correspongui a cada esdeveniment i audiència. Es pot aconseguir millor comunicació utilitzant les eines 2.0. Les xarxes socials de Twitter o Facebook poden servir com una manera fàcil de comunicació. No es pot comunicar de la mateixa manera per a una empresa que per a una ONG. Per exemple, Veterinaris sense Fronteres va utilitzar les eines d’Internet per a reportar sobre Haití a la seva pàgina Web. El reportatge va ser important perquè es va poder difondre ràpidament i va donar cobertura des del punt de vista dels locals. El reportatge no va ser creat per a “quedar bé enfront de les càmeres,” sinó el propòsit va ser informar al publico de la regió i al món a l'estranger. Internet aporta certes avantatges, però a vegades comuniquem massa ràpidament i sortim perdent certa informació clau, la qual cosa limita la bona comunicació.




“Però això sí, hem de modificar el model comunicatiu publicitarista, que divideix a les persones entre objecte i audiències i que les manté aïllades per a exercir d'únic interlocutor.

I necessàriament, el camí comença per derrocar la paret que separa als departaments de comunicació i educació per al desenvolupament o cooperació.”

El link de l’article original és: http://cicomunica.blogspot.com/2010/02/haiti-ong-y-comunicacion.html