L'antropologia digital estudia la influència dels mitjans digitals i d’internet en les nostres relacions socials, la nostra cultura, la identitat i moltes més coses. En aquest sentit, l’ús de les xarxes socials, la influència dels smartphones i la nostra pròpia interacció amb els llocs webs, és important per a l’antropologia digital. Per tant, l’antropologia reconeix que el “fet digital” s’ha tornat part fonamental de les societats contemporànies i del Tercer Sector.

Però... com podem aprofitar l’antropologia digital i aquestes idees per tal d’afavorir el treball de les ONG? L’antropologia digital al servei de les ONG posa l’accent en el coneixement, l’enfortiment i la integració de les comunitats digitals.

A continuació oferim algunes idees per a les entitats sense ànim de lucre:
 

1. Analitzar l’audiència i les comunitats digitals

El punt de partida és l’anàlisi de l’audiència, és a dir investigar constantment la interacció de la gent en “l’àmbit digital” amb aquesta missió social que l’ONG defèn i persegueix. També fa referència a la interacció de la nostra audiència amb el nostre lloc web. L’anàlisi de les audiències es pot fer de moltes formes, entrant a les comunitats, entrevistant als participants i fins i tot analitzant la gent que ens visita (amb l’ús de Google analítics i Search Console). Això ens proporciona un coneixement molt valuós per a què la gent que es demana si hauria de recolzar-nos, ho faci realment. 

2. Conèixer els continguts dels usuaris 

Per tal de consolidar una comunitat digital, és vital saber què diuen i fan els seus integrants. Prenem com a exemple aquesta missió social: la defensa dels horts urbans a Barcelona. Investigar els grups o tribus virtuals comunitats digitals, pàgines i continguts web relacionats amb els horts urbans de Barcelona ajudaria a una ONG a entendre millor quins valors, cultura, objectius i necessitats s’estan expressant o no a internet. Conèixer quins continguts i comentaris fan els usuaris també permetrà que les ONG detectin els continguts importants que hi manquen.

3. Un camp d’interacció i coneixements

Segons l’antropologia, el ciberespai i el fet digital conformen un camp d’interacció entre la gent i les tecnologies. Per consegüent, cerca en els mitjans digitals quins missatges, símbols i estils de vida es difonen. Tal com s’ha dit, amb l’objectiu d’entendre els nostres comportaments i la creació de xarxes de suport i de comunicació. En el mateix ordre d’idees, per a una fundació ONG és primordial entendre quins coneixements s’intercanvien, es reprodueixen i es “re-creen” a Internet. Sovint, la missió d’una entitat sense ànim de lucre s’entén malament o genera comentaris, fins i tot ben intencionats, però que no expressen els objectius reals d’una Fundació.

4. Publicitat a mida de la societat

La relació de les organitzacions amb les tecnologies de la informació, els continguts digitals i la publicitat digital són una mica complexes i no s’estanquen. Però aquestes eines no són emprades de la mateixa manera per tothom. Evidentment, la manera en que les ONG poden emprar la publicitat digital s’ha d’adaptar a la lògica i el context del Tercer Sector. Fer campanyes de Google Adwords o anuncis publicitaris a Facebook implica unes consideracions concretes per a les ONG. Per això la publicitat digital s’ha d’emprar per a la consolidació d’una comunitat, trobar possibles socis i donar-los-hi unes raons de pes per a què hi participin i recolzin una causa. 

www.julianbueno.com